En l´antiquitat, els metges atribuïen a la música influències sedants o excitants, dependent de la personalitat del pacient i el contingut de la mateixa composició musical.
Aulio Cornelio Celso, patrici romà i gran autoritat mèdica del segle I de la nostra Era cristiana, recomanava la música en el tractament de les malalties físiques i mentals. De la mateixa manera que, mil anys més tard, Avicena fera el mateix recomanant amb el seu llibre, Canon de la Medicina: “És molt convenient escoltar una música agradable que induïsca al somni, com analgèsic per al dolor”.
Segons la teoria psicoanalítica, la música sempre és acceptada pel: Si mateix, l´ Ego i el Superego, la qual cosa fa que tots aquestos tres integren junts els nivells de la personalitat de cadascú.
Pel que fa als pacients amb trastorns emocionals, primordialment actúen: el to, el ritme, el moviment, el contrast, i la intensitat. Els psicoanalistes pensen que, a més de atraure la seua atenció la música modifica sense alterar-ne la naturalesa essencial, i canvia i estimula la imaginació i l´intelecte.
A pesar del fet que les seues possibilitats terapèutiques no hi han sigut explorades en la seua totalitat, se sap que la música excerceix la seua acció fisiològica mitjançant els estimuls psíquics. Aparentment, l´home no té el suficient número de neurones per a respondre plenament a tots els estimuls que li arriben simultaneament. En conseqüencia, si la música domina l´atenció, el número de neurones que romanen sense estimular és insuficient, per a què l´individu puga reaccionar d´una forma apreciable al sofriment fisic, o la temuda i angoixada por
La por a les operacions quirúrgiques constitueix amb freqüència, una font de trastorns emocionals en pacients hospitalitzats, fins i tot en casos de cirurgia menor.
Per la seua acció calmant, la música és un valuós recurs en la preparació preoperatòria del pacient, encara que s´assenyala que és important elegir el tipus de música, doncs poden obtindre´s resultats contraris als desitjats. L´ús de la música com a coadyuvant de l´anestèsia i en la convalescència, redueix la necessitat de la medicació, facilita la inducció de l´anestèsia i contribueix a eliminar els efectes secundaris dins del postoperatori.
Josep Lluis Cardoso |